Recèrca

sus 9
Filtrar
Filtres actifs
Portail : Mediatèca
Contributeur : SICD Montpellier
Sauf
Type de Document : Texte electronique
oci (71)
fre (26)
cat (7)
lat (2)
Tipe : Manuscrit / Data : 1876
Poèma en occitan (provençal) seguit de sa revirada francesa en pròsa. Es dedicat al felibre d'origina irlandesa William Bonaparte-Wyse (1826-1892), rèirenebot de l'emperador Napoleon Bonaparte. Albèrt Arnavielle (1844-1927), originari d'Alès, foguèt nomenat majoral del Felibrige en 1876.
Tipe : Manuscrit / Data : 1872
Poèma d'Albert Arnavielle (1844-1927), felibre, poèta emai jornalista nascut ad Alès (Gard), majoral emai membre actiu d'Accion francesa. Revirada francesa en regard.
Tipe : Brocadura / Data : 1877
Aquel document estampat anonim de 1877 es a l'un còp un testimoniatge de la vida culturala emai festiva en occitan a Besièrs e una publicitat. D'efièch, jos lo prepaus d'una cançon de beure, apareis clarament la reclama per un productor besierenc, lo maine de Bachellery, al levant de la comuna. Felibrenc, aquel tèxte anonim se plaça dins un temps fòrt de la vida festejadissa de Besièrs, las fèstas de l'Ascencion, precisament lo primièr jorn de las Rogacions, tres jorns avant lo dijaus de l'Ascencion. 
Tipe : Manuscrit / Data : 1881
Tractat de lingüistica catalana, per Julien-Bernard Alart (1824-1880), archivista, istorian emai filològ catalan. Originari de Vinçà, Alart es tanben conegut per sas òbras istoricas sul Rossilhon ancian.


Tipe : Manuscrit / Data : 1878
Edicion de las Ordinations y bans del Comtat d'Empurias, recaptador de tèxtes de la ciutat d'Empúries, pròche Geròna, per l'istorian e publicista catalan Andreu Balaguer i Merino (1848-1883). Foguèt presentada au segond concors biennal de la Revista de las lengas romanicas en 1878, apuèi publicada l'annada d'aprèp dins la revista, tanplan coma jos la fòrma d'un tirat a despart (Montpelhièr, Imprimerie centrale du Midi/Paris, Maisonneuve). Paginas manuscritas amb envelòpa emai espròva estampada mai corregida, de mantunas dimensions, religadas dins un volume amb de paginas verges.
Tipe : Manuscrit / Data : 1880
Estudi sus de letras manuscrichas de filològs del sègle XVIIIe s'estant interessats a l'occitan provençal, dont Thomassin de Mazaugues (1684-1743) o Lacurne de Sainte-Palaye (1697-1781) pels mai famoses. L'autor es lo felibre nimés joseph Bauquier, dont la RLR editèt mantunas òbras. Parescuda en 1880 dins los tòmes III e IV de la 3e seria de la RLR, aquela monografia faguèt tanben l'objècte d'un tirat a despart (Paris, Maisonneuve, 1880). Fulhets manuscrits e primièra espròva parciala estampada mai corregida, de mantas dimensions, religats dins un volume.
Tipe : Manuscrit / Data : 1879
Article de lingüistica de l'occitan provençal, parescut dins lo tòme VI de la 2seria de la Revista de las lengas romanicas, agent tanben fach l'objècte d'un tirat a despart (Imprimerie centrale du Midi, Montpellier, 1879) jos lo títol A travers la langue d'oc. I- De la double forme de quelques pronoms. L'autor es lo felibre nimés Joseph Bauquier, dont la RLR editèt mai d'una òbra. Fulhets manuscrits emai espòva estampada e corregida de mantas dimensions, religadas dins un volume amb de paginas verges. 
Tipe : Manuscrit / Data : 1842
La Carlamusou es un vast recuèlh de poesias emai de cançons en occitan provençal. Es l'òbra de Pierre Bonnet (1784-1858) , fustièr apuèi cafetièr, poèta de lenga d'òc, dont una part importanta de l'òbra ne foguèt pas estampadas. S'aís aicí del tòme II manuscrit 
Tipe : Manuscrit / Data : 1853
La Carlamusou es un vast recuèlh de poesias emai de cançons en occitan provençal. Es l'òbra de Pierre Bonnet (1784-1858) , menusièr apuèi cafetièr, poèta de lenga d'òc, dont una part importanta de l'òbra ne foguèt pas estampadas. S'aís aicí del tòme II manuscrit que n'existís una autra version dins lo meteis fons, presentant de variantas formalas.
Tipe : Manuscrit / Data : 1855
La Carlamusou es un vast recuèlh de poesias emai de cançons en occitan provençal. Es l'òbra de Pierre Bonnet (1784-1858) , menusièr apuèi cafetièr, poèta de lenga d'òc, dont una part importanta de l'òbra ne foguèt pas estampadas. S'aís aicí del tòme VII manuscrit, que 'caba mai que mai de cançons.
sus 9