Recèrca

sus 551
Filtrar
Filtres actifs
Langue : oci
Sauf
Auteur : Sabrina Cepeda
Auteur : Association Coriandre
oci (5508)
fre (2681)
eng (52)
lat (21)
ita (14)
pro (12)
cat (11)
spa (4)
baq (2)
frm (2)
Humour (119)
02 (125)
03 (113)
04 (50)
01 (31)
3 (26)
00 (13)
2 (9)
1 (3)
0 (1)
Tipe : CD / Data : 2008
Musica tradicionala / Chansons (Valaas occitanas). En omenatge au viatge « Occitània a pè » de las valaas occitanas dins qu'a la Val d'Aran.
Mise en ligne : 27/12/2016
Tipe : CD / Data : 2012
Es sortit! Semelha inverosímil mas es parelh! Après quatre ans de trabalh la Ramà nos dona n’autra emocion embe la continuacion de L’Encharma.
Ental numre d’avost vos avíem presentat lo coment-introduccion que Michela Zucca a tengut a Caralh al concèrt de presentacion al públic de Mascharias e aüra intrem dins lo viu de la question.
Coma nos ditz Michela « Chasque pòple, per definir son identitat, elàbora de mites de fondacion. Estòrias que transmeton la memòria collectiva e lhi modèls de comportament que chal aver derant lhi grands aveniments de la vita: la mòrt, lo rapòrt embe la natura, lo conflicte, lo poder, las règlas… De racònts passats a vòutz en forma de chançons, en rima, embe la música per las mielh navisar. Racònts chantats sus las plaças, dins las fèstas e sus lhi marchats...”.
Mascharias donc es lo second passatge, après l’Encharma, d’una d’aquestas estòrias, d’aquesti mites. Coma nos navisa Simone Lombardo, l’òbra es partatjaa en tres moments que reproduchon la vita de l’òme.
Lo premier, l’enfància (L’encharma), ente lhi a na forma d’alegrìa, de curiositat per la novèla conoissença; après ven l’adolescença (Mascharias), na forma d’oscuritat, mai fonza, mai agressiva, ente se ve gaire lo solelh, la lutz.
Après aquò venerè lo derrier moment, la maturitat, ente se tròba l’equilibre entre l’enfància e l’adolescença, e serè lo disque futur.
Mas restem sus Mascharias, aqueste moment combatut e combatiu d’un periòde de la vita complicat que tot vòl descurbir mas tot ve nier, ente lo ritme es aüra frenétic aüra esquasi ferm.
Musicalament ven rendua ben la frenesia embe aquesti ritmes enchauçants, batents, ritmes d’estil african que nos repòrton a la tèrra, al rapòrt de nòstre còrp embe son orígina.
E pròpi lo ritme, liat a la legenda, a l’istòria, nos permet de rejónher nòstri reires, nòstras raïtz, nos dona l’emocion d’intrar dins nòstra cultura, d’escotar abo aurelhas diferentas. Coma nos ditz Lombardo, “La legenda es la soleta maniera per s’avesinar a la filosofia de nòstra gent, de nòstras montanhas mas es decò la maniera per far un saut de qualitat a livèl musical”.
La música es escricha sobretot per instruments a flat, a còrda, a percussion e per la vòutz, e pas tròp per l’armòni:
Mascharias es pas adapta per dançar, Mascharias es per escotar, per pensar, per reviure. Lombardo quora parla d’aquò solinha”Mon desideri era aquel de crear de tòcs que te portessen dins n’autra dimension, que te permetessen, dal temp qu’auvisses, de crear-te un film.
La vòutz d’Erica ben se maria ambe lo sòn des flutes e des percussions.
Dins lo disque son presents ben d’instruments, tanti amís qu’an volgut donar un pichòt contribut an aquesta òbra, per nos dir “Sem tuchi aicí, tuchi ensem per redescurbir nòstre monde”.
E al es ambe aqueste objectiu que vos envitem a escotar Mascharias, a considerar aqueste grop de joves coma lhi paires de na novèla epòca musicala occitana, que vos envitem a lhi compahnar dins l’aventura de construir lo derrier disque, aquel de la maturitat!
Mise en ligne : 29/12/2016
Tipe : Artistas / Data : 1973
Grop de cantaires occitans deu Biarn qui partatjan l'amor de la lor tèrra, de las polifonias tradicionaus, de las musicas e creacions navèras en occitan.


Que coneishetz dejà, lhèu, las vibracions magicas de las polifonias lors, l'esperit hèra "british" deus lors esqueches hèra "gascons", las lors (tan renomadas) frascas carnavalescas, quauques uas de las lors burlas escadudas per lo passat (dont los contienguts e son afinats a cada narracion), la lor passion per la lenga occitana, la devocion infinida qui an per lo Diu Timpona, o lo lor gost tant prononciat per lo Juranson doç e lo Madiran plan tanic. Qu'avetz dejà bahida entenut l'un deus quate discs lors o assistit a l'un deus lors espectacles numerós sus l'empont.
Mise en ligne : 04/01/2017
Tipe : Libre / Data : 1890
Consulter sur Gallica : https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k229402b/f40.item
Vinols de Montfleury nous explique dans sa préface de l'ouvrage que « dans cette partie du Velay circonscrite par les montagnes, on parle le pur Vellavien ; dans cette contrée tout est méridional, le caractère, le parler et les allures de la population ».

Son dictionnaire est publié pour la première fois dans les Annales de la Société d'agriculture, sciences, arts et commerce du Puy, (tome 34, 1878-1889). Il comporte deux parties : une première consacrée aux observations grammaticales et conjugaisons, une seconde consacrée au vocabulaire patois Vellavien-Français, puis du vocabulaire Français-patois Vellavien, complétée par un supplément et des poésies patoises.
Mise en ligne : 05/01/2017
Tipe : Libre / Data : 1906
Recueil de prières en occitan auvergnat, avec traduction française
Mise en ligne : 05/01/2017
Mise en ligne : 05/01/2017
sus 551