L’occitan foguèt pa utilizat sonque per los soldats, felibres o militants presents al front, e dins los ecrichs personals de familhas e soldats per los qual l’occitan demorava la lenga ordinària de comunicacion. Se pòt trapar d’un biais mai estonant sus d’afichas de propaganda e mai particularament sus las qu’apèlan la populacion a contribuir a l’esfòrç de guèrra.

Pendent tot lo conflicte, l’Estat dèu far fàcia a de despensas cada còp mai importantas. Lo governament decidís alara de recórrer a de contribucions dirèctas e indirèctas : l’impòst sul revengut es creat en julhet de 1914, l’impòst suls beneficis a partir de julhet de 1916, los dreches sus los alcoòls, los sucres, etc. son apuèi aumentats. Mas l’Estat desira limitar lo recors a l’impòst per pas impausar un sacrifici suplementari a una populacion civila fòrça esprovada.

Entrepren doncas una seria d’emprunts nacionals, deute financièr a tèrme long contractat al prèp dels ciutadans. Quatres emprunts grands son entrepreses pendent lo conflicte : en novembre de 1915, octobre de 1916, novembre de 1917 e lo darrièr en octobre de 1918. Per fin de butar la populacion a contribuir financièrament a l’esfòrç de guèrra, d’afichas nombrosas son creadas. Los grands illustrators de l’epòca contribuisson a metre en imatge una soscripcion qu’apèla a l’emocion o al patriotisme dels franceses demorats en arrièr. Aquelas afichas d’apèl a soscripcion a l’emprunt nacional demòran un dels exemples rars de propaganda oficiala qu’utilizèt las lengas de França jos la IIIena Republica.

Affiche « Brabes audencs... Souscribètz à l’Emprunt ! » Coll. Archives départementales de l’Aude (1M1069)

Aquela aficha difusada dins lo departament d’Aude es un document particularament original demest lo corpus de las afichas dels emprunts nacionals. Aicí pas d’imatge, e d’apèls pichons a l’emocion e a la solidaritat per los fraires e los filhs que son al front, ni d’apèls al patriotisme.

Sus aquelas afichas sens data e sens signatura, lo prepaus, totalament redigit en occitan, es un argumentari pro detalhat qu’esita pas, en mai, a sosentendre que s’agís de far un bon investiment. L’aficha sembla s’adreçar a las populacions païsanas d’Aude que sos membres mai vielhs son, sens dobte, plan pauc francofòns.

Se pòt tanben pensar qu’un argumentari en occitan permetiá de crear una connivéncia amb las populacions que, e mai parlèsson francés, contunhavan de tactar lors afars comercials en occitan dins l’encastre d’una economia encara regionala. Es possible qu’aquela aficha foguèsse creada per la Banque de France. Seriá doncas un exemple rar de comunicacion oficiala en lenga occitana.

Affiche « Brabes audencs... Souscribètz à l’Emprunt ! » Coll. Archives départementales de l’Aude (1M1069)

Aficha « Marsihés fai toun devé ! On les tient ! » 4ème emprunt national. Banque François Casati et Cie. Aficha 83.5 x 113.5 cm., lithographie couleur. Illustrateur : B. Chavannaz ; imprimeire : Crété, 1918.

Aquelas doas afichas foguèron comandadas e difusadas per una banca marselhesa a l’escasença dels emprunts de la fin de la guèrra. Las injoncions en occitan « Marsihés, fai toun devé !» e «Afourtissen la Vitòri en pouertant nouèstei sòu a l’emprunt de la Pas !» s’incrivon dins un ensemble de motius qu’exaltan lo patriotisme local. L’occitan i es utilizat desmest un ensemble de referéncias a l’identitat locala, dins una dialectica classica de l’epòca que exaltava l’amor « natural » de la pichòta patria coma condicion d’amor a la « Granda » Patria.»

Aficha « Marsihés fai toun devé ! On les tient ! » 4ème emprunt national. Banque François Casati et Cie. Aficha 83.5 x 113.5 cm., lithographie couleur. Illustrateur : B. Chavannaz ; imprimeire : Crété, 1918.

Aficha “Afourtissen la Vitòri...” 5ème emprunt national. Banque François Casati et Cie. Aficha 120x80 cm., lithographie couleur. Illustrateur: Jean-Amédé Gibert, Impr. provençale Guiraud, Marseille, 1919.

Aquelas doas afichas foguèron comandadas e difusadas per una banca marselhesa a l’escasença dels emprunts de la fin de la guèrra. Las injoncions en occitan « Marsihés, fai toun devé !» e «Afourtissen la Vitòri en pouertant nouèstei sòu a l’emprunt de la Pas !» s’incrivon dins un ensemble de motius qu’exaltan lo patriotisme local. L’occitan i es utilizat desmest un ensemble de referéncias a l’identitat locala, dins una dialectica classica de l’epòca que exaltava l’amor « natural » de la pichòta patria coma condicion d’amor a la « Granda » Patria.»

Aficha “Afourtissen la Vitòri...” 5ème emprunt national. Banque François Casati et Cie. Aficha 120x80 cm., lithographie couleur. Illustrateur: Jean-Amédé Gibert, Impr. provençale Guiraud, Marseille, 1919.