L’entrepachosa question de l’alsacian

Demest las « pichonas patrias » tant caras per la IIIena Republica, l’Alsàcia-Lorena ocupa una plaça a despart. La question de « l’identitat patriotica » dels Alsacians-Loreneses es particularament complèxa per los òmes qu’an atge de combatre. Engatjats dins un conflicte qu’opausa França, anciana patria de lors parents que nombroses conservan per ela un estacament particular, a l’Alemanha, la patria que los vegèt créisser. Mas es subretot aprèp l’armistici de 1918 e lo retorn de las « províncias perdudas » jos l’autoritat de la maire-patria que la question alsaciana va provocar un malaise vertadièr.

La jòia qu’acompanha la fin de la guèrra de l’Alsàcia en novembre 1918 se transforma rapidament en desencantament fàcia als malbiaisses de l’administracion francesa, en particular las questions institucionalas, religiosas e escolaras que produsisson d’incomprenesons nombrosas e recipròcas entre los poders publics franceses e los d’Alsàcia-Lorena.

L’Alsace, Elle attend. Tablèu de Jean-Jacques Henner (detalh), 1871. Colleccion Musée national Jean-Jacques Henner.

Presonièras de guèrra, captivas fascinadoiras, l’Alsaciana e la Lorena, solas o en coble, foguèron l’objècte de representacions nombrosas jos la tresena Republica. Figura allegorica de l’espèra del revenge, emai destacada del territòri, l’Alsàcia-Lorena es mantenguda dins l’imaginari francés. Aquel còrpus d’imaginariá oficiala buta a son extrèm l’ideologia de las « pichonas patrias » transmesas per las institucions, en particular escolaras, de la IIIena Republica. L’imatge de l’Alsaciana, que se bastiguèt tre la desfacha de 1870 quita pas de se desvolopar fins a la debuta del sègle XX. Lo mite va passar, mas se veirà reviscolar al moment de la guèrra. Fòrça transmesa e expleitata per los grands mèdias de l’epòca (premsa, cartèls publicitaris, cartas postalas), la figura de l’Alsaciana en costume folcloric qu’espèra malenconiament lo retorn dels franceses – en s’exprimissent totjorn en francés - provoquèt l’ironia de contemporanèus coma dins aquel passatge del Journal d’une femme de chambre d’Octave Mirabeau (1900), que lo cafetista i apostrofa la caissièra : « tu n’as pas une tête de bretonne, tu aurais plutôt une tête d’Alsacienne... Si tu te faisais faire un joli costume d’Alsacienne hein ? Ça ferait un fameux coup d’œil dans le comptoir ? Une Alsacienne bien jolie, bien frusquée, ça enflamme les cœurs, ça excite le patriotisme ».

L’Alsace, Elle attend. Tablèu de Jean-Jacques Henner (detalh), 1871. Colleccion Musée national Jean-Jacques Henner.