Patrias : la République et les petites patries

La Tresena Republica, demòra fins a 1914 un regim fragil, obsedit per lo camp de la « reaccion » clericala e monarquica. Lo periòde es marcat per una propaganda intensa qu’a per tòca de desvolopar lo sentiment d’unitat nacionala, mas tanben per preparar la societat tota al « revenge » militari sus Alemanha.

Le chant des écoliers (extraches), paraulas d’Albert Artignan, institutor lengadocian, 1910.

La politica d’intruccion publica mesa en plaça sota la IIIena Republica tre 1789 s’inscriu dins l’eiretatge revolucionari de Grégoire et de Barrère qu’avián, sota la Terreur, elaborat la doctrina de « l’anientament dels pateses » coma condicion de la Republica e del progrès. Prend tanben plaça dins lo contèxt del traumatisme de la desfacha de 1870 e de la preparacion del « revenge » contra l’Alemanha. Es aital que nasquèron en 1882 dins l’encastre de leis escolaras de Jules Ferry, los « batalhons escolaris », que devián familiarizar les escolans amb lo manejament de las armas. Suprimits en 1892, son substituits per los escolans de mai de 10 ans per d’exercicis militars e de tir sus cibla.

Le chant des écoliers (extraches), paraulas d’Albert Artignan, institutor lengadocian, 1910.

Fàcia a la dificultat d’escafar l’estacament identitari dels franceses a lors terradors, los elèits republicans van moderar l’ideologia del còrs nacional unifòrme e apelar a l’amor de la « patria pichona », ja solubla – car voidada dels agents particularistas : lengas e revendicacions federalistas en tèsta – dins la « Grande Patrie »

Moment de fèsta comunitària e de representacions collectivas, los carnavals son simptomatics de l’estat social, economic e ideologic de la societat lengadociana. Dins aquestas fotografias del carnaval de Besièrs de 1892 , la succession de carris de la cavalcada es un dels marcadors de l’identitat d’aquesta societat del Lengadòc Bas de la fin del sègle XIX : al costat d’elements de tradicion - animals totemics, dança de trilhas, etc. - l’ascendent del progrès industrial e de la societat mercanda se fa sentir (desfilar de bicicletas, pompas idrolicas, maquinas agricòlas, etc.).

Lo pes de l’armada e del patriotisme es tanben plan present amb aquestes dos carris militaris. Sul primièr (a esquèrra) se pòt legir « Honneur et Patrie » mentre que l’autre es ondrat d’una « Marianne » del bras venjaire.
Patrias : la République et les petites patries