Explorar los documents (15570 total)

vignette_61461.jpg
Libe-revista qui prepausa articles en occitan sus las granas questions actuaus. E aquò, dens la pluralitat lingüistica e disciplinària (filosofia, arts, sciéncias sociaus, sciéncias duras…). Aqueste numèro 4 qu'ei consacrat a las sciéncias: çò que son las sciéncias e la lor evolucion pendent los sègles, com se hargan las coneishenças dens diferentas disciplinas com las matematicas o l'arqueologia, com se'us pòt manipular, e presenta quauquas pistas sus la lor plaça doman. E tostemps dens ua volontat spinozista: “Ni ríder, ni plorar, [mes] compréner”.
vignette_61460.jpg
Jouve, Anne
Vernet, Florian
Tant s’empòrta... la Tramontana es un roman jos fòrma de scenari escrit per una saga televisada. Los autors ne son dos joves inscrits en master a l’universitat d’Ais de Provença, Angèla e Frederic, amics despuèi la terminala. Lor passa pel cap d’escriure un scenari que de societats de television generalista poirián crompar... mas lor creatura lor escapa lèu : la saga qu’an imaginada genre FR3 vira a la cacofonia deliranta e satirica.
vignette_61459.jpg
Sèrras, Joan-Claudi
L’arqueta del divenc Marqués es un roman d’intriga policièra, que la trama n’es la descobèrta supausada, dins los darrièrs meses del sègle XX, d’un manuscrit desconegut del marqués de Sade, escrit en occitan provençal. Aquò engendra controvèrsias e intrigas dins los mitans universitaris, sustot occitans, aital coma compòrtaments incontrolables de societats secretas e la preocupation dels poders politics. Aquel roman d’ambient gotic es l’escasença d’un questionament sus l’influéncia de la literatura. 
vignette_Clamencafuzier.jpg
Originària de l'Isèra, Clamença Fuzier descobrí l'occitan après qualquas annadas a viure dins Tarn. Dempuèi, son trabalh plastic se noirís d'aquela cultura e d'aquela lenga ricas d'inspiracions, la questionant sus sas raices pròprias e son identitat. Explòra aquelas interrogacions a travèrs de dessenhs, pinturas, poèmas e installacions.
vignette_61457.jpg
Romieu, Bernadeta
País negat es l’istòria de Simian, un jovent nascut en Aubrac e que torna de la guèrra d’Argeria. S’i mesclan los sieus remembres d’enfança, çò que visquèt pendent la guèrra e un projècte de barratge que va negar lo país.
vignette_61456.jpg
Ros, Joan
Viatges es un recuèlh de racontes inspirats per las peregrinacions de l’autor en Russia e en Irlanda. Es lo recuèlh que ven completar en trilogia los dos primièrs publicats a l’IEO-IDECO : Champeiradas (2005) e Ciutats (2008).
Association L' Aucèu Libre
Comité des fêtes de Salinelles
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Los Rencontres de Salinelles 2026 se debanaràn del 29 al 31 de mai a Salinèla (Gard). 
Aculhit per la comuna dins l'iranjariá e lo pargue del castèl, aqueste eveniment es un temps d'escambi e de descobèrta a l'entorn de la literatura en lenga d'òc, dins una perspectiva dobèrta e viva, que fa lo ligam entre los grands tèxtes de la tradiction literària d'òc. 

Ongan, la literatura joinesa occitana, la poesia corsa (granda convidada de l'edicion) o encara la literatura de còrda, seràn al programa. Amb lo dissabte de ser, un concèrt de grope transalpenc, Lou Dalfin. 

Lo programa complèt aquí.

INFORMACIONS PRATICAS

Durant los dos jorns : Salon del libre d’Òc / Exposicions

Editors, Librariás e Revistas

Credd’O, Édite-moi, Jorn, L’Aucèu libre, Aquò d’Aquí, Revista ÒC, Le Félibrige, Reclams, IEO-IDECO, Espaci Occitan deis Aups

Informacions : T/ 06 84 90 73 92 / 06 23 53 25 32
Facebook : LesRencontresdeSalinelles
vignette_61452.jpg
Javaloyès, Sèrgi
Marieta e Joantòt que viven dab los pairs dens ua bòrda de la campanha landesa. Un matin, que s'aperceben que l'Aucòta, la lor petita auca, qu'a desapareishut. Lavetz que decideishen de la cercar e qu'ei un Guiva-roi, l'ausèth qui sap tot deus dias e de las nueits, qui'us va guidar peu país misteriós de la Lenga perduda. Com dens los contes mei bons, lo temps que'us ei comptat e las espròvas hèra nombrosas. Los dus eròis que van muishar coratge e intelligéncia entà tornar trobar la lor lenga e atau sauvar la lor amiga.
vignette_61451.jpg
Dibon, Henriette
Avignonnaise, Henriette Dibon fut comptable, journaliste, et, enfin, archiviste au Palais du Roure. Proche du marquis de Baroncelli et de Joseph d’Arbaud, c’est une voix essentielle de la littérature provençale du vingtième siècle. Si elle reçut le Prix Mistral en 1952 pour son roman Ratis, elle entra très jeune en poésie, et l’écriture l’a accompagnée tout au long de sa vie. Exprimant une inlassable quête de liberté dans l’attrait pour les étendues sauvages de Camargue, les montagnes du Valais ou dans ses élans vers l’ailleurs, ses poèmes sont surtout une méditation sensible sur l’existence.

Édition établie par Estelle Ceccarini
vignette_61450.jpg
Bonnel, Émile
Émile Bonnel (Villeneuve-lez-Avignon, 1915-2009) « Fonctionnaire du service des Monuments Historiques. Libéral et anti-félibre. A publié en 1949 un mince recueil de poèmes : Toccatine. » Ainsi fut rédigée la trop brève notice biographique d’Émile Bonnel, dans l’anthologie des Poètes Provençaux d’aujourd’hui. Il publia ses poèmes dans les revues provençales : L’Armana prouvençau, Fe, Marsyas, avant de réunir une large part de son œuvre poétique dans le recueil Coulour d’oumbro e de pan (Couleur d’ombre et de pain), qui obtint le Prix Mistral, en 1954. Celui qui chemine Au camin de Sant Jaque – notre voie lactée – connaît l’errance, le froid, l’éclat du monde, tel un Pèlerin au regard étonné.

Édition établie par Clément Serguier
sus 1557